Tothom reconeix la importància d’adaptar-se al món digital alhora que admet les dificultats amb què es troba per aconseguir-ho. Periodistes i professors no constitueixen cap excepció. Les X Jornades d’Educació en Comunicació organitzades per AulaMèdia sota el títol Mirar i educar críticament han tret a la llum algunes de les mancances i possibilitats que comparteixen ambdues professions.
El primer dia, el dilluns 4 de juliol, es va dedicar a reflexionar sobre la situació dels mitjans de comunicació i els periodistes. La presentació del DVD ‘El poder dels mitjans‘ va mostrar com el poder dels mitjans tradicionals està en mans del poder econòmic i com aquests mitjans tenen el poder de contractar i acomiadar els periodistes. Tot això ha dificultat l’elaboració d’informació independent i ha propiciat una crisi de credibilitat que ha deixat al periodisme en un dels seus moments més baixos.
Ara bé, no tot està perdut. A la taula rodona posterior al passi del vídeo es van mostrar exemples d’un nou periodisme, com els anuaris dels silencis mediàtics coordinats per la periodista Elisenda Rovira, o publicacions com La Directa, de la qual va parlar el periodista Jesús Rodríguez.
El dia va concloure amb un bloc dedicat a reflexionar i analitzar els mitjans de comunicació per part de periodistes i professors. Així, el periodista Toni Hervás va explicar com funcionen els mitjans arran de la irrupció del digital i les representants de SOS Racisme, Mònica López i Beatriu Guarro, van denunciar el discurs i els silencis mediàtics sobre les persones en cerca de refugi. Així, van criticar la utilització d’expressions com “onada” o “eixam” o la distinció entre immigrants bons i dolents. L’ús d’una narrativa humanitària en lloc d’una de política també va impedir, a parer seu, fer una reflexió sobre les causes de la situació i el repartiment de responsabilitats.
El segon dia de les jornades, dedicat a la pedagogia i didàctica audiovisual, va començar amb una exposició del coordinador d’AulaMèdia, Francesc-Josep Deó, sobre com educar en comunicació tenint en compte la tecnologia audiovisual, però també el llenguatge audiovisual i el discurs, la didàctica i l’anàlisi crítica. De fet, Deó va afirmar que “hi ha una formació del professorat excessivament tecnològica i als centres tenim una tecnologia per a la recepció i no tant per a la producció”. És per això que va animar als presents a anar més enllà de la tècnica i posar en qüestió els models de consum, socials, estètics i ideològics que hi ha al darrere amb l’ajuda dels autors de l’Anàlisi Crítica del Discurs, de l’Escola de Frankfurt, els estudis culturals crítics, la semiòtica o la pragmàtica. Seguidament, els presents van poder veure un vídeo fet per AulaMèdia sobre com es fa un Telenotícies a la Televisió de Catalunya. Com que el dia de l’enregistrament el futbol va ser el tema estrella de l’informatiu, els presents a les jornades van debatre sobre les dificultats per distingir entre l’interès públic i l’interès de l’audiència, entre altres qüestions.
La taula rodona posterior va posar de manifest alguns dels problemes dels professors per trobar un equilibri entre la formació filosòfica-pedagògica-semiòtica i la tècnica o la pràctica. Raimon Ramis, professor i director de Projectes a la Fundació MediaBus, va considerar que el problema fonamental és encara més greu, ja que consisteix a “com canviar la mentalitat del professor que es considera l’amo de la classe”. Al col·loqui també es van esmentar altres dificultats no menys importants, com la manca de recursos i el pes de les inèrcies. A més a més, va quedar palès que l’Educació en Comunicació constitueix un concepte molt ampli i que, mentre no hi hagi una assignatura específica, dependrà més del voluntarisme i els interessos dels professors d’altres matèries, amb les dificultats i febleses que això comporta.
El dimecres es va obrir amb la xerrada del realitzador i educador audiovisual, Dídac Roger, que va explicar com escriure i produir imatges a l’escola. Així, el col·laborador d’AulaMèdia va exposar com es fa una producció audiovisual, des de la immersió en el tema fins a la posada en escena, passant pel guió, l’assignació de tasques i la gravació.
Els professors convidats a la taula rodona titulada “Imaginar i crear imatges” van mostrar algunes de les produccions de ficció fetes pels estudiants, esforç que els assistents van valorar molt positivament. També es va debatre sobre què és més important, si el procés o el resultat o fins a quin punt tothom ha de fer de tot o cal una especialització en funció de les capacitats dels alumnes. Els docents també es van mostrar preocupats per l’avaluació, ja que resulta complicat posar nota a una activitat tan creativa i feta en equip, motiu pel qual alguns fan servir l’autoavaluació, on els estudiants es valoren a si mateixos i als seus companys.
L’últim dia es va dedicar a l’anàlisi crítica dels mitjans i els registres televisius. El professor Xavier Breil va insistir en la importància que l’escola ensenyi als alumnes a entendre el món en què viuen i com moltes vegades el més important rau en el que no es veu. Per exemple, Breil explica als seus alumnes que els guions de moltes sèries d’acció americanes són revisats per l’exèrcit nord-americà (a canvi de col·laboració material i humana), motiu pel qual és fàcil suposar que prevaldrà una visió o ideologia i no una altra. Al voltant d’aquesta xerrada es va fer palès la necessitat de trobar un bon enteniment i una corresponsabilitat no només entre docents i alumnes sinó també entre escola i família.
A la segona part es van mostrar alguns dels projectes televisius engegats per centres educatius, com PrincepTV, IllaTV, EuclidesTV i EspriuTV, on els estudiants poden produir les seves peces audiovisuals. Novament, van aparèixer alguns dels reptes esmentats al llarg de les Jornades i d’altres de nous: la manca de recursos, la necessitat d’anar més enllà de la tècnica i donar un sentit crític al que es fa, la necessitat de superar el voluntarisme dels professors i trobar el suport de l’escola, la importància de trobar un equilibri entre el procés d’aprenentatge i qualitat del resultat, entre la polivalència i l’especialització que permeten les qualitats dels estudiants, entre llibertat i control, etc. També es va demanar més sensibilitat per part de l’administració, amb més recursos, més formació per al professorat i espais on poder compartir experiències i debatre la necessitat de crear o no una assignatura específica. Mentrestant no arriba això, Francesc-Josep Deó va tornar a oferir la revista digital d’AulaMèdia com a via per compartir tot el que envolta l’Educació en Comunicació fins a la celebració de les properes jornades, l’any vinent.
EJG
Mirar i educar Críticament. Jornades d’Educació en Comunicació
Barcelona, del 4 al 7 de juliol de 2016
Fotos extretes de: #mirarieducarcriticament