Mirar, Escoltar… Crear! 2014

Més sovint del que ens pensem, mirar equival a saber. Actualment, les imatges en pantalla i els audiovisuals són molt presents en el nostre dia a dia, per la qual cosa és necessari que els mediadors i docents hi tinguem una cura especial i acostumem a l’alumnat a llegir allò que ens diuen les imatges i com ens ho diuen. Els estudiants han de ser capaços no només de veure i sentir de forma passiva, sinó també de mirar i escoltar de forma activa el llenguatge audiovisual.

Per això, l’alfabetització audiovisual ha d’estar present a les aules, sobretot tenint en compte que, mentre que en el passat es construïen els significats de la realitat des de l’escola, actualment es fa a través de les pantalles. D’aquesta manera, els educands coneixen i entenen el món que els envolta. És imprescindible, doncs, proporcionar-los eines per desenvolupar la seva capacitat crítica, per tal que els missatges, imatges… dels mitjans de comunicació no condicionin els seus discursos i la seva manera de pensar, actuar, estar i ser al món. Perquè no podem oblidar la gran repercussió social dels mitjans de comunicació ni la seva funció educativa o de servei públic.

Les Jornades Mirar, escoltar… crear! organitzades per AulaMèdia ens han ofert un conjunt de mirades diferents relacionades amb l’Educació en Comunicació. Fins i tot s’ha plantejat el repte d’aconseguir 1000 mirades al voltant de l’acte comunicatiu en els mitjans de comunicació de la mà de professionals i experts de diversos àmbits. Partint d’aquesta idea, penso que la mirada és una de les eines principals amb la qual treballem el professorat. La nostra mirada en relació a l’educació, en definitiva, a la realitat i a la vida, defineix un estil personal de fer, una forma de plantejar-se l’ofici i una manera de donar forma a la nostra quotidianitat.

En aquest sentit, crec que la mirada d’un o una docent ha de ser rica, compromesa i capaç d’adoptar diferents punts de vista, de tal manera que siguem capaços d’ajustar-nos a la particularitat de cada situació i a l’essència de cada infant o jove amb qui treballem i al qual ajudem a créixer. Des d’aquesta perspectiva, l’alfabetització mediàtica i audiovisual pren força, tenint en compte la importància de la imatge a la societat actual, la qual convé analitzar, seleccionar i comprendre críticament. Per això, la mirada d’una mestra i els processos interpretatius i subjectius són fonamentals.

A través de les diferents mirades que se’m han ofert en aquestes Jornades he pogut connectar, d’una manera o altra, amb els ponents i participants i enriquir-me amb les seves mirades riques, polièdriques i creatives. Sí, creatives en tant que s’han presentat propostes que han aconseguit posar en joc quatre aspectes fonamentals de l’educació: el coneixement, la reflexió, l’emoció i la creativitat. Un fet que es pot corroborar a través de les paraules de Wittgenstein: crear és sempre un acte de comunicació.

Míriam Cabré Rocafort